Imatges vectorials i en mapa de bits
FORMATS IMATGE DIGITAL
Una vegada digitalitzada la imatge, hi ha dues maneres de tractar-la:
- Imatges vectorials: són les que solen crear els programes de dibuix i disseny gràfic. En aquest cas, cada línia de la imatge s’emmagatzema com un vector. Aquest tipus de tècnica té l’avantatge que forma fitxers petits, però no permet controlar la imatge punt a punt, un factor crític en el tractament de les imatges fotogràfiques.
- Imatges raster o mapa de bits: utilitzen una multitud de punts, que són desplegats a la pantalla de l’ordinador com a píxels. Cada píxel representa un punt de la imatge original. Els escàners i les càmeres digitals generen imatges raster. Aquests fitxers ocupen més espai en el disc que els que generen les imatges vectorials, però proporcionen un millor control sobre tots els seus elements. A partir d’ara, quan parlem d’imatges digitals ens referirem sempre a imatges raster o mapa de bits.
La qualitat de la imatge digital ve donada per un seguit de valors que ens permeten mesurar la imatge digital d’una manera objectiva. Abans, però, s’han de tenir clars alguns conceptes bàsics:
|
Diferenciem dos tipus de suports per a l’emmagatzematge de fitxers:
- Suports magnètics, on els bits de dades es detecten com a canvis en l’orientació de les partícules magnètiques. Aquest suport el trobem, per exemple, en els discs durs dels ordinadors, tant en els interns com en els externs, i en les cintes magnètiques, molt utilitzades per fer còpies de seguretat (backup).
- Suports òptics, on els bits es detecten com a canvis òptics en les profunditats i en els plans del disc. És el cas dels CD i els DVD. L’elecció del tipus de suport anirà condicionada a la política de conservació de fitxers: cal tenir present que la conservació està orientada als fitxers i no als suports, fet que implica una política activa en matèria de conservació. És en aquest context que entren en joc els conceptes de migració, emulació i reproducció.
Els formats fan referència a la codificació de la informació del fitxer.
La selecció del format depèn en bona manera de la finalitat a la qual
es vol destinar la imatge. Si bé no hi ha uns formats pròpiament
estàndard, s'han imposat dos tipus de format que a hores d'ara ja s'hi
poden considerar. Es tracta del TIFF per a originals i el JPEG per a
l'entorn web. Vegem altres formats d'ús freqüent:
- BMP (bitmap). És el format de les imatges en mapa de bits per a Windows i admet la compressió pròpia (RLE). La principal característica és que quasi tots els usuaris disposen d'un PC que el pot suportar. Al mateix temps, però, les imatges són independents del dispositiu, és a dir, que no depenen del mètode utilitzat per cada monitor per reproduir el color. En aquest sentit, BMP representa un dels desavantatges de Windows pel que fa a la imatge digital.
- GIF (graphics interchange format). És el format de propietat de CompuServe, i el més utilitzat en l'entorn web per il·lustrar pàgines web. Es caracteritza per la compressió LWZ,
sense pèrdues, i per unes imatges de 8 bits (256 colors). Aquest format
s'utilitza per transmetre imatges per internet i no s'ha d'ulitzar per
imprimir-les o publicar-les.
- PNG (portable network graphics).
Aquest format lliure de patent és el substitut del GIF. Suporta imatges
amb color indexat, amb escala de grisos i amb color vertader. Està
dissenyat per treballar en línia i assegura una compressió sense pèrdua.
- JPEG (Joint Photographic Experts Group).
A diferència del GIF, guarda tota la informació referent al color. Es
caracteritza per un sistema de compressió amb pèrdues que redueix la
mida dels arxius mitjançant l'eliminació de dades no essencials per
mostrar la imatge. Presenta diferents graus de compressió. És un
estàndard de facto, molt utilitzat en el web; s'ha convertit en un dels
formats més populars entre els usuaris no professionals de la imatge
digital (és l'arxiu més utilitzat per als qui envien imatges a través
d'internet). Utilitzat a nivells mínims de compressió és quasi
imperceptible.
- JPEG 2000.
Aquesta versió millorada de l'algoritme JPEG permet aconseguir un 20%
més de compressió, un color millor i el component afegit d'un ajustament
de compressió sense pèrdues.
- TIFF (Tagged-Image File Format). Format d'Adobe creat inicialment per Aldus Corporation. Permet diferents possibilitats de compressió. Presenta una qualitat excel·lent i resulta molt adequat per a la impressió, però ocupa molta memòria. És un estàndard de facto. Tot i així, aquest format presenta algunes variants, i això fa que en algunes ocasions una aplicació determinada puga tenir problemes per obrir un arxiu TIFF creat amb una altra aplicació.
- Photo CD. Aquest sistema, dissenyat per Kodak per digitalitzar i emmagatzemar imatges, permet guardar-les en cinc nivells de resolució.
- PICT (Macintosh Picture Format). Format nadiu de Mac, àmpliament utilitzat en els gràfics d'aquest sistema. És especialment efectiu per a la compressió d'imatges amb grans àrees de color. Garanteix una compressió sense pèrdues.
- PDF (portable document format). Dissenyat per Adobe Systems a principis dels noranta, se n'han realitzat diferents versions. Es tracta d'un format que pot contenir a la vegada dades bitmap, dades vectorials i dades de text en un sol fitxer, a més d'informació audiovisual. No és un format pensat per a la fotografia.
- PSD. Format d'Adobe Photoshop que guarda capes, canals i guies en qualsevol mode de color.
- RAW. Format digital de les càmeres de gamma alta. Com el mateix nom indica (raw significa 'cru'), és el fitxer en brut. També es coneix com el negatiu digital. Conté més informació que el TIFF o JPEG, però necessita un programari per processar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada